Pàgines Enrere

Ja fa temps que vaig escriure
La lletra d'una cançó
Que no l'havia cantada
Per no tenir ocasió

És una història petita
Molt menuda, molt senzilla
Parla de la nostra terra
Parla de la nostra illa

Que va ser un vuit d'agost
Quan això va començar
Quan les tropes catalanes
Lluitaren contra l'islam

I de Mitja Lluna feren
Una gran falç per segar
Terços que aviat serien
Terra de cor català

Aleshores arribaren
De lluny els nostres majors
Portaven dins el seu puny
Les llavors d'una nació

I amb cada incursió era
Un altre fill que se n'anava
I en venir la primavera
Fam era la que arribava

I en faltar beure i menjar
Caminaven per orgull
Que d'això sí que en tenien
No el venien com avui

Moros i pesta clavarem
El seu fanivet de dol
I d'aquí tots se n'anaren
Sense trobar cap consol

Tota sola, abandonada
Somiant enmig del mar
Fins que un dia en Marc Ferrer
Va tornar-la a despertar

Tres-cents anys han passat ja
D'aquell gloriòs moment
Tres-cents anys de camps llaurats
Llàgrimes de sal i vent

Que són pàgines enrere
I no quedaran en blanc
Mentre em quedi un fil de veu
Per poder seguir cantant

I si un dia em falta força
O me'n vaig per no tornar
Les històries que hem escrit
Ningú les podrà esborrar

Escoltau-me, germans meus
Aquesta branca de pi
La saba que dins hi corre
És la sang del meu país
Traient fulla els ametllers
En veu baixa us diran
Que la terra que alenau
Compleix avui tres-cents anys

Escoltau-me, germans meus
Aquesta branca de pi
La saba que dins hi corre
És la sang del meu país
Traient fulla els ametllers
En veu baixa us diran
Que la terra que alenau
Compleix avui tres-cents anys