Sencera

Va arribar seguint un rastre
un matí de primavera,
una idea que m'espanta,
jo la feia passatgera

És difusa la frontera
jo que tinc la pell tan fina,
però sé qui soc i sé qui era
i la flor que m'enverina

Quina condemna haver-te de somiar,
duia un ciri a cada mà i regalimant la cera
Quina condemna haver-te de somiar,
no em vinguis a buscar si no em vols sencera

Tan endins i tan mesquina,
una estaca, una espina
Jo n'he fet una bandera,
és la flor que ara germina

He arribat seguint un rastre,
matí breu de primavera,
la meva ombra separada
vaig deixar-la molt enrere

Quina condemna haver-te de somiar,
duia un ciri a cada mà i regalimant la cera
Quina condemna haver-te de somiar,
no em vinguis a buscar si no em vols sencera