Roja I Espessa
Anna Andreu
3:03Va arribar seguint un rastre un matí de primavera, una idea que m'espanta, jo la feia passatgera És difusa la frontera jo que tinc la pell tan fina, però sé qui soc i sé qui era i la flor que m'enverina Quina condemna haver-te de somiar, duia un ciri a cada mà i regalimant la cera Quina condemna haver-te de somiar, no em vinguis a buscar si no em vols sencera Tan endins i tan mesquina, una estaca, una espina Jo n'he fet una bandera, és la flor que ara germina He arribat seguint un rastre, matí breu de primavera, la meva ombra separada vaig deixar-la molt enrere Quina condemna haver-te de somiar, duia un ciri a cada mà i regalimant la cera Quina condemna haver-te de somiar, no em vinguis a buscar si no em vols sencera