Garrofera Rumbera

Tinc una garrofera
I en el terme d'Orquera
Que tots els anys vaig a plegar-li
Les garrofes al mes d'agost

El rotgle és tan gran
Que pareix una plaça de bous
I està plena d'argelagues
Que encara no he esporgat

Garrofera rumbera
La més marxosa del camp
Que quan sacses la soca
Sonen les garrofes de dalt

Quan es fa de nit
Arriben les parelletes
A dir-se coses boniques
I a fer-se cosquelletes

A la vora de la soca
Em digueres que em volies
I des d'aquell dia
Es fan més grosses les garrofes

Garrofera rumbera
La més marxosa del camp
Que quan sacses la soca
Sonen les garrofes de dalt

Garrofera rumbera
La més marxosa del camp
I les branques menudes
Ballen al compàs

Si la garrofera parlara
La d'històries que contaria
Unes serien romàntiques
I altres més coxines

Alguns rasquen la seua pell
Per a dir: jo ací vaig estar
Altres abonen la vorera
Amb el fem que solta el cos

Garrofera rumbera
La més marxosa del camp
Que quan sacses la soca
Sonen les garrofes de dalt

Garrofera rumbera
La més marxosa del camp
I les branques menudes
Ballen al compàs
I les branques menudes
Ballen al co-

Quina desgràcia
Un destí fatal
Una constructora
Vol urbanitzar

Volen aplanar
Marges i voreres
Volen arrancar
Les garroferes

I la pobra garrofera, morta de tristor
Ja no cantarà més
Ni vorà eixir el sol

Ai, garrofera (ai, garrofera)
Ai, garrofera (ai, garrofera)
Ai, garrofera (ai, garrofera)
Garrofera rumbera

Ai, garrofera (ai, garrofera)
Ai, garrofera (ai, garrofera)
Ai, garrofera (ai, garrofera)
Garrofera rumbera