Текст песни

No dominava el seu ritme
ni dominava el seu so,
l'observava com un mapa:
perdut, sol.
Si la música em guiava
quina culpa en tenia jo?
Sóc culpable del que sento,
de transformar-ho en això?
El paisatge que canviava era un simple domino.
El paisatge que canviava era un simple domino

Papallones, poesies
dinosaures, simfonies,
cullo el so de les caigudes
procurant no grapejar-les
perquè trobin el repòs.
Cullo el so de les caigudes
i les deixo en suspensió.

No és pas l'apocalipsi
el que ve després d'això
sinó el quadre que reposa
al terra de l'habitació.

No cal immortalitzar-lo
ni treure'n cap conclusió;
Oriol, no vulguis parar-lo,
morirà d'inanició.

Vull dir sols el que toca,
no ficar soroll al món.
Si les coses parlen soles
és que parlen de debò.