La Flor Romanial

En Bernadet tenia una àguila molt gran
que es seus dos germanots ponyien fins a fer-li sang,
en Bernadet sofria veient s'animaló
que fermat to lo dia gemegava de tristor.

Això no va pus! 
digué, desfermant s'àguila amiga.
I aquesta tota agraïda se va arrabassar una ploma.
D'aquesta ploma, en faràs un siulet,
i si mai te veus apurat
sona'l tot d'una i t'ajudaré jo, com tu m'has ajudat.

Flor romanial cures totes ses ferides
siguin grosses o petites.
Flor romanial, en Bernadet la trobarà
i son pare curarà.

I això succeí després son pare d'en Bernadet
tornà ferit de sa guerra i cap remei el curava,
i es seus tres fills va enviar a cercar sa flor llunyana,
i en Bernadet  va cridar s'àguila
i es siulo va fer siular.

S'àguila va comparèixer i en Bernadet la va colcar,
i ja són partits tots dos volant cap a sa rocota,
i dedins d'una encletxa hi trobaran sa flor
i valent s'hi va enforinyar,
i sa flor més formosa que se fos vista mai
en Bernadet va alliberar.

Flor romanial, cures totes ses ferides
siguin grosses o petites.
Flor romanial, en Bernadet la trobarà
i son pare curarà.