Vaixells De Paper

Tota la vida amb els colzes esmolats
I la cadira s'ha unit a la pell
Passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents
Que diguin tant se val
Els obedients
Els més covards
Colors i fulls en blanc
I menys motxilles i files i nens amb els braços lligats

Vull tornar als vaixells de paper
Que s'emportin l'avorriment
D'uns esclaus que juguen a ser déus

I tots aquells que van fer créixer al teu costat
Corren per viure per sobre els demés
Al cementiri tots ens podrirem igual
Almenys que diguin per fi ja estàs quiet

El que diguin tant se val
Ser diferent
És ser especial
D'imbècils sempre n'hi ha
Lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat

Vull tornar als vaixells de paper
Que s'emportin l'avorriment
Vull tornar als vaixells de paper
Que s'emportin l'avorriment
D'uns esclaus
Que juguen a ser déus

Vull tornar als vaixells de paper
Que s'emportin l'avorriment
Vull tornar als vaixells de paper
Que s'emportin l'avorriment
D'uns esclaus
Que juguen a ser déus