Pastora

Al poble sóc la pastora, entre camins i carrers
Però enmig de la rosada i els boscos feréstecs sóc una ombra més

El meu nom sempre canvia entre les veus de la gent
Sóc allà on ningú em troba, sóc fort com la flama i lliure com el vent

Ja no hi sóc però tremolen les branques
Quan em senten llençar trets al cel
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
En cada mirada on brillen els estels

Sóc un ocell sense gàbia, sóc un vaixell sense rumb
Bandoler de paraules, pastora de lluites fetes entre el fum

Sóc l'alba i la matinada, sóc tots els móns oblidats
Sóc les llargues petjades que tornen a viure de l'etern combat

Ja no hi sóc però tremolen les branques
Quan em senten llençar trets al cel
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
En cada mirada on brillen els estels

Vindran altres guerres, vindran altres anys
I els dies de sempre se'ns faran estranys
Vindran primaveres, hiverns i tardors
Farem noves forces de les velles pors

Ja no hi sóc però tremolen les branques
Quan em senten llençar trets al cel
Ja no hi sóc però neixo cada vespre
En cada mirada on brillen els estels