Un Sol Món

Es mira, es mira, es mira,
el cel en el mar,
i a la sorra les estrelles.

Es mira, es mira, es mira,
laigua en el foc,
i la font en la foguera.

I a la sorra les estrelles,
i a la sorra les estrelles,
i a la sorra les estrelles.

I la font en la foguera,
i la font en la foguera,
i la font en la foguera.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen

Reflec-, reflec- reflecteixen.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen,
que els humans són un de sol,
i una sola és la terra.

Es mira, es mira, es mira,
el foc en el vent,
i el vent es mira a la gespa,

Es mira, es mira, es mira,
el déu en el nen
que juga sobre la terra.

Que juga sobre la,
que juga sobre la,
que juga sobre la terra.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen,
que els humans són un de sol,
i una sola és la terra.

Així que lúnic error,
que tot altre mal desferma,
el comet aquell que diu:
Tu i jo som distints de mena.

I si el món nés un de sol
no té cap sentit que els homes
tracin una ratlla a terra
tracin una ratlla a terra
i diguin: Aquesta terra és meva.

Es mira, es mira, es mira,
el cel en el mar,
i a la sorra les estrelles.

Es mira, es mira, es mira,
el déu en el nen
que juga sobre la terra.