Clavell

Primer era el clavell 
Del seu anhel de ser embruixada
Desprès de la destral 
Vingué la forca i la gebrada
Després era un volcà 
I el monstre que ens alimentava
Ferit va desplomar 
Alimentant el riu de lava
Va arribar la primavera 
I amb ella un estiu encès 
Era nova la bandera 
Però vell era el seu reflex
Més tard ja no era ella 
I es va penjar la seva mare
I el dol va ser molt llarg 
Dut en secret a dins de casa
I el mal que és capriciós 
Es va quedar amb la seva cara
I el cos incinerat dut 
En secret a dins de casa
Va arribar la primavera 
I amb ella un estiu encès 
Era nova la bandera 
Però vell era el seu reflex