La Revolta De Rabioses

Temps ancestrals, fa un grapat d'anys
No gaire lluny, a prop d'aquí
Senyors feudals i capellans
No demanaven mai permís
Tothom callat, feien més mal que la pesta
I la revolta hi tragué el cap

Havent dinat anà a l'estable
Va exigir el millor cavall
Digué adéu-siau, era intocable
Amb el suport dels seus vassalls
Marxà a pas lent, era el baró dels Cruïlles
No acatava advertiments

Creuà el riu pel Pla de Salelles
I al camí de l'Home Mort
Obsessionat en les mamelles
De les remences del seu cor
Tot era estrany: el dret de cuixa entre les celles
La xibeca esgaripant

Passat el Mas d'en Girabau
El baró copsava massa pau
Un crit de guerra i 12 mosses
D'entre els suros, sorgiren en allau
La revolta de Rabioses no decau

Brotarem de la penombra
Cremarem la vostra llar
Cavarem la vostra tomba
Aquest bacó ho pagarà car
Escabetxat, a cops de roc i patacades
Punt i a part en el veïnat

S'ho ensumaren a Palau
I tot canvià de resultes del sarau
Fou la fi del dret de cuixa
Una llegenda amb un nom que prou li escau
La revolta de Rabioses no decau
La revolta de Rabioses no decau
La revolta de Rabioses no decau