Pepa La Lletera

Pepa, la lletera
Té les cames més fines del món
Fa vuit dies
Al ball del carrer de Sant Vicenç
Totes les noies li deien, li deien

Va anar a dormir tan a deshora
Que son germà, matiner
Ja apariava la bicicleta, la bicicleta

I el diumenge següent
Sortint del ball de la violeta
Li vaig dir
"Pepa, Pepa quina son aquest matí"
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Dues hores més tard
Marxava clos amunt
A cada mà dos pots de llet
Els ulls se li aclucaven
Veia, ballant, deu mil parelles
Amb un clavell de llustrina al front
Dels fanals japonesos esberlats
Els flams s'escapaven cap al cel
I l'omplien d'estels

Va arribar tan a deshora
Que son germà, matiner
Ja apariava la bicicleta, la bicicleta

I el diumenge següent
Sortint del ball de la violeta
Li vaig dir
"Pepa, Pepa quina son aquest matí"
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Pepa!
Les cases de banda i banda
Havien desaparegut
Pepa!
Ai quina son aquest matí
Va respondre aquest dilluns
Pepa, Pepa!
Pepa, Pepa es veia sola al món
De cara al cel lluminós

Pepa!
Tan a deshora que era tard
Hora que era tard
Hora que era tard

Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Tan a deshora que era tard
Tan a deshora que era tard
Tan a deshora que era tard
Tan a deshora que era tard
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons

Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons