La Casa

Fa cinc anys i un dia
De casa va marxar
Volia alliberar-se
Tornar a començar

Va ser un gir en la vida
Difícil d'explicar
Quan semblava que ho tenia
No s'ho va repensar

Dins la bossa dues mudes
Un CD d'Edith Piaf
El poema d'una amiga
El camí de Kerouac
La foto de família
I el carnet d'identitat
I un pot amb quatre herbetes
És tot el que se'n va emportar
Quan un dia se'n va anar
A viure lluny de tot

Va ser més d'un principi
Del que havia imaginat
Ara tenia el que volia
Però també la soledat
I buscava tot sovint
Per camins desafinats
Tan li era una estranya
Per sentir-se acompanyat

Tens una nit per enamorar-te
Tens un matí per abraçar-me
I un altre nit per expressar-te
I un nou matí per oblidar-me
Per oblidar-me
Per sempre no m'esperis

Quan el sol, barroer, il·lumina aquella casa
Tot es calma i comença un gran espectacle
Fins que se'n va a dormir

I ara sol, amb la llum d'una trista espelma
Se'n recorda com un dia ell era un altre
I sap que ara és feliç

Tens una nit per enamorar-te
Tens un matí per abraçar-me
I un altre nit per expressar-te
I un nou matí per oblidar-me
Per oblidar-me
Per sempre no m'esperis

Per què?
Serà un miracle
Serà un miracle si al final
Em puc entendre amb algú com tu

Quan el sol, barroer, il·lumina aquella casa
Tot es calma i comença un nou espectacle
Fins que se'n va a dormir

I ara sol, amb la llum d'una trista espelma
Se'n recorda com un dia ell era un altre
I sap que ara és feliç