Cançó

melangia, el teu somni canta
i una ombra a voltes l'enmudeix
quan et tinc massa prop, m'espanta
el silenci, dins teu, que em reflecteix

de la crida sense resposta
que fan els últims raigs del sol,
tan endalt que aquell que s'hi acosta,
cal que guanyi la nit en el seu vol

d'on ve la música que et trenca,
melangia, fràgil cristall,
al vespre, quan la son blavenca 
ve, com la bruma al fons de cada vall?