Esbarzers

L'olor a podrit de València em posa calent
Expulsat per l'arc de l'estació de tren
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
L'última, xusta, banyà, rosella xafigada
Qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7
Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
L'aguante i el tire cap amunt, ou yeah

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria

A la punta la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.

"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me

Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos poc a poc les carències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb "turulo" compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.

Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.

Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.

Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...

Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.