El Gronxador

Quan no pot anar millor, empitjora
I empitjora quan no pot anar millor
La fortuna és una nòria
I la sort un gronxador

Quan estàs a dalt de tot, t'enfonses
En un mar que no té fons ni horitzó
I llavors valdrà més no fer memòria
De la llista de les grans ocasions

Que has perdut per no presentar-te a l'hora
Que has gaudit sense ser mereixedor
Que han passat per davant la teva porta
Per anar a perdre's en algun carreró

Quan amb aquests dits tocaven la glòria
I ens embriagava la dolça emoció
I tornaves per omplir-te la copa
Tot bevent i convidant a tothom

Se t'ha tornat tan amarga la boca
Quan anaves a donar l'últim glop
I has baixat avall fins a l'última nota
Per l'escala d'una vella cançó

Has dit: "sí!, i has encaixat la mà forta"
Ho has dubtat i al final has dit que no
Has mirat als ulls i has dit: "què m'importa
Lu de més perquè ara vaig de debò"

Has volgut tornar per doblar l'aposta
Has mirat rient els ulls de la mort
I arribant a la darrera derrota
Has cridat i entès les normes del joc

No m'hi veig per haver mirat massa estona
Fixament a la brillantor del sol
Si has de riure, riu, si has de plorar, plora
Però algun dia hauràs d'entendre d'un cop

Que el final de tota aquesta història
Només té una conclusió
La fortuna és una nòria
I la sort un gronxador