Temps De Flors

Li robava un petó a la ginesta
i engalanada de llum omplia places i mercats
Carrerons de fang, de mirada estreta
Brillen els penjolls de les senyores i les esquenes dels suats.

L’aroma del passeig convida a viure
i un mosaic de colors confirma que han florit els lilars.
Vells anhels de noves promeses
I mil veus entrellaçades, i mil llegües de viatge submarí.

És temps de flors…
El sol il.lumina l’escena i fa acte de presència en el món.
És temps de flors
I una lluna pigada quan surt ens regala i ens omple de somnis a tots,
de somnis rodons...

Tant foc i tanta sang t’han arrugat el rostre.
Espinada en el dol, refugi, no faràs florir el camp
Del temps en queda l’amor amargant als llavis
El fum càlid del record i l'enyor del teu encís.

És temps de flors…
El sol il·lumina l’escena i fa acte de presencia en el món.
És temps de flors
I una lluna pigada quan surt ens regala i ens omple de somnis a tots...
De somnis rodons, on viuen les baixes passions
De somnis passats, que es tornen cançó si es recorden
Es trenca l’espera, i el son de l’infant
i el primer raig de llum omple l’aire i desperta el veïnat