Flors I Violes

No tot són flors i violes
Perquè no vols, perquè voles
No tot son flors i violes
Em tremola l'aire a la gola
Em tremola l'aire a la gola
Em tremola l'aire

I de tan sintonitzar amb causes de poca vida
Hem après a ser tan freds que ara no ens estimariem
No parem d'amenitzar les mentides amb poesies
Em vas dir que no ens creuries i ens anaves avisant

Ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca
Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca

I de tan filosofar, descuidant el què fariem
Caldejant l'aturador, ens volarien els dies
No parem de mementar la fosca amb lletenia
Repetint-nos que la sort, ningú no ens la deixaria

Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca
Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca

De la mà, m'agafes de la mà i anem
De la mà, t'agafo i no ens va tan malament

Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca
I deixa't fer que és pel teu bé
Deixa't fer que això et convé
Deixa't fer, deixa't anar que ara és temps d'equivocar-se (Què diu?)

Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca
Ai, ai-ai-ai, ai-ai-ai, em cauen de la boca

Semblava que ho feiem tot, de cara a la galeria