Energia
La Terrasseta De Preixens
2:58I una pedra solitària de les finques del Castell de l'Ofegat Diu que l'han mogut de puesto, fou l'excavadora que l'ha arrossegat D'esperit calcari i de mare arenisca S'escapa i rellisca i es torna rebel I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit Que em volgués acompanyar Busca amigues per ser Molt més fortes que les altres Les totxanes que formen parets Per aïllar i tallar les ales A qui els han fet ser presoners Per pecar i no ser com d'altres Burocràcia que no és de carrer Que castiga amb tanques altes! I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit Ai, que em volgués (iai, que em volgués, i ai, que em volgués) Acompa- Ei! Ei! Ei!, ei! Ei!, ei! Ei!, ei! Ei!, ei!, ei! I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar I una pedra Que vola sola Les seves ales No pots tallar La pedra Plena de ràbia En una gàbia No vol estar I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar I riu Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa Qui tingués cames Per caminar Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit Ai, que em volgué acompanyar