La Pedra Rebel

I una pedra solitària de les finques del Castell de l'Ofegat
Diu que l'han mogut de puesto, fou l'excavadora que l'ha arrossegat
D'esperit calcari i de mare arenisca
S'escapa i rellisca i es torna rebel

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar
I un crit
Que em volgués acompanyar

Busca amigues per ser
Molt més fortes que les altres
Les totxanes que formen parets
Per aïllar i tallar les ales

A qui els han fet ser presoners
Per pecar i no ser com d'altres
Burocràcia que no és de carrer
Que castiga amb tanques altes!

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar
I un crit
Ai, que em volgués (iai, que em volgués, i ai, que em volgués)
Acompa-

Ei!
Ei!
Ei!, ei!
Ei!, ei!
Ei!, ei!
Ei!, ei!, ei!

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

I una pedra
Que vola sola
Les seves ales
No pots tallar

La pedra
Plena de ràbia
En una gàbia
No vol estar

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

I riu
Per no plorar, pa-ra-ra, pa-pa-pa
Qui tingués cames
Per caminar

Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar
I un crit
Ai, que em volgué acompanyar