El Concert

I vinga la música, i vinga la música,
com ens agrada anar al concert a sentir el tralalalala.
I vinga la música, i vinga la música,
ai, sí que en saben aquests músics de tocar.

La gran orquestra ja està preparada,
no han tingut temps ni de fer la migdiada,
el del flabiol es troba malament,
i el de la verra no pot amb l'instrument,
el de la trompa es prepara la bufera,
i el director l'aparell de la sordera,
l'altre fa un rot perquè acaba de dinar.
Tot està a punt: el gran concert pot començar.

I vinga la música...

La gent de bé va entrant dintre la sala,
les dones porten bonics vestits de gala,
i els homes van de vint-i-un botó.
Tots s'han fet fregues de colònia per fer olor.
Però l'astracan de la dona del notari,
li fa pudor de naftalina de l'armari.
Tothom ha entrat, tothom ja s'ha assegut,
i el gran concert ha començat com ha pogut.

I vinga la música...

Costas las de Levante,
playas las de Canet...

La gent es cansa de tanta música,
i l'atenció es va perdent de mica en mica.
Mentre l'un xerra, l'altre es posa a dormir,
i un nano plora perquè vol anar a fer un pipí.
El gran concert fa tres hores que dura,
i al director li han fotut la partitura.
L'alcalde diu: "Ja estic atabalat",
i el gran concert es pot donar per acabat.

I vinga la música...