El Pregó

Amics i senyors, "tuti i quanti"
he vingut per dir un pregó
i el que emigri que s'aguanti
perquè sempre tinc raó.

Aquest poble que em contempla!
Aquest poble que em contempla,
dolçament agermanat,
i que sempre fa bondat,
que si no mal aniria,
està avui de festa gran
perquè és Santa Rosalia.
Vull, vull dir,
vull dir, Sant Gregori el gran.
No hi fa res, Sant Zacaries.
Bé, com els hi plagui a vostès,
per què jo no tinc manies
i de dir no em costa res.

Vet aquí un dia solemne,
dia bell, de germanor
Si en voleu parlar, parlem-ne,
per què si no me'n vaig jo.
Les virtuts les tenim totes,
Trèiem pedres dins dels pans,
A bé, si bé, al revés.
Amb quatre gotes
fem prodigis sobrehumans.

També tenim quatre barres,
quatre quartos, molta pau,
barretines i samarres, sardanes
i un cel tot blau.

Per això som més bons,
més, savis, i donem prova de seny,
que ja ho deien sempre els avis:
qui anys passa, dies empeny.

Ja sé el que em dic, paciència,
i porteu-vos tots com cal,
que el cridar i la violència
són mal vistos des de dalt.

Apa, doncs, felices festes,
aneu sempre amb el cap dret,
les donzelles sempre honestes
i els xicots el clatell net.
I que el Sant a la Patrona
us mantingui la illusió,
senyors, fins a una altra estona,

Visca la Festa Major! - Visca!