Flors I Violes

Tot són flors i violes,
quin dia feliç,
anem cap a bodes,
que els nuvis ja tenen pis.
Ella n'és delicada com un lliri blanc,
i ell gras i vermell com un cranc.

Ella du un vel a la cara,
que n'és de setí,
i un ram de núvia a la mà, ja, ja!
Ell un barret de copa,
que queda molt fi,
i així van tots dos a l'altar.

Els qui van al matrimoni,
són a mig camí del cel.
Doncs jo crec que quan et cases,
et prenen el pèl.

Un niuet per estimar-se,
i un amor per sempre més.
Però la dona és una garsa,
i et fot els calés.

Fer l'amor de tant en tant,
és molt purificant.
No t'embalis,
perquè jo ja no sóc cap Tarzan.

Les virtuts del matrimoni,
no m'atipo de cantar.
Però en el bram de la dona,
és on va el bestiar.

Tot són flors i violes...