La Gata I El Gos

Amb la gata i amb el gos
jo us diré el que ens ha passat:
la cassola és per terra
i no se sap qui l'ha vessat,
si serà el gos o bé el gat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat, aquell qui l'haurà vessat.

Ja en respon una velleta:
el gos jo l'he vista passar,
però la gata no l'he vista ni sentida miolar,
el gos pensa, jo no he estat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
el gos pensa, jo no he estat, però me l'he ben carregat.

Faci fred o plogui o nevi
al defora em fan anar,
però a la gata quasi sempre la deixen jeure al sofà,
que si la puc atrapar, que la nyigo, nyigo, nyigo,
que si la puc atrapar, prou que me les pagarà.

I, per tant, me'n vaig de casa,
perquè ja n'estic cansat,
atipeu-la bé a la gata
que s'engreixi ben aviat,
i doneu-li pa torrat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
i doneu-li pa torrat, d'allioli ben sucat ... eh!