La Nodrissa

Quan jo n'era petitet
jo en tenia una nodrissa,
grassa com un zepelí,
de davant no era pas llisa.

Com que jo era un animal,
enlloc de xuclar bufava,
i com era natural
la mamella se li inflava.

Fins que un dia, al matí,
la nodrissa així em va dir,
així em va dir :
Respira, nano, respira.
Respira i no bufis més,
que si no, que si no,
que si no et foto un revés.

La nodrissa estava ja
per la meva culpa plena d'aire,
i va pujar a pujar,
com un globus cel enlaire.

Tot pujant núvols amunt
va arribar a l'estratosfera,
per culpa d'un gamarús
i de la seva bufera.

Mentre s'anava enfilant,
encara anava cridant,
anava cridant:
Respira, nano, respira.
Respira i no bufis més,
que si no, que si no,
que si no et foto un revés.