Mico Pelat

Mico pelat, cara de gat
mico filós, cara de gos.
Sóc l'home del segle XX:
no tinc pèl, pateixo fred.
Se m'ha trastornat l'instint:
per això camino dret.

Però com que era un esglai
veure'm tot, tan evident,
per evitar algun desmai
vaig posar-me tapament.

No hauria pogut menjar
perquè no sóc gaire fort:
vaig aprendre a robar
per poder fugir la mort.

Com que no em bastava sol
i la por em feia pensar,
vaig unir-me amb un estol
decidit a comandar.

I com que estava afamat
i no em volia morir,
bo i gelat, vaig establir
el dret de la propietat.
I per defensar aquest dret
no vaig reparar en matar
al qui se'm va posar a tret
tot venint'ho a disputar.

Ho sé tot, però cal dir
que una cosa m'ha vençut:
mai no he pogut fer sortir
el pèl que ja m'ha caigut.

Mico pelat, cara de gat,
calb i ben calb, massa orgullós,
mereixo el nom que m'han posat,
mico filós, cara de gos.

Mico pelat, cara de gat