Barbapeder
Luciano Ravasio
Gh'è di pòscc che a pensà a come i éra me se crössie a vedìi cambià céra: sóta sfalt e 'l cimènt i soféga i paìs e i l'la ciama progresso al pòst de stremìss. Gh'è di pòscc che i manté la memoria de la zét mia finida in de storia, i se porta dré ü mónd che l'è stacc cancelàt però ol mónd d'öna ólta mé in del cör l'ho salvàt. A só cressìt quando i fàa squase töcc ol massér gh'éra i ricàm di boàsse sö i strade de iér, gh'éra i caalér, i murù, i melgòcc de pelà: öa, brögne, pèrsech, serése de 'ndà a sgrafignà. E l' sarèss bèl turnà s-cèt per ün'ura saltà 'n del fé, 'n del gaiàss come alùra... A só cressìt quando i fàa la polenta ògne dé s'mangiàa pochì ma la zèt la se ölìa 'n po' piö bé; quando l'fàa frècc a la sìra me 'ndàa zó 'n de stala sensa la televisiù che botép a cöntàla: certo la éta l'era grama e piö düra, ma alùra 'n giro gh'éra adóma natüra...; öle mìa dì ch'i éra mèi chi tép là però ol progresso a me l'à fàcia pagà.