La Despentinada

La despentinada és una iaia amb mala bava
Que viu sola en una casa que fa por
Des de la finestra treu un ull i espia als nens
Que tiren pedres als seus arbres llimoners

Diuen que una fera
Va robar-li el cor

Va casar-se jove amb el més guapo de la colla
Tres anyets vivint un conte deliciós
Sempre riallera aparentava estar contenta
Però el guaperes la tractava malament (uoh-oh)

Diuen que la fera va menjar-se a la donzella
I va estripar aquell conte tan meravellós

I ara que ja no té cor
Va donar-lo tot a un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

I ara que ja no té cor
Va emportar-se'l tot un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

Va dir adeu al món, i es va tancar despentinada
I espatllada per un monstre molt dolent
Va dir adeu al món presonera de les flors
Del seu jardí que mai més no han fet cap olor (uoh-oh)

Diuen que és perquè les ha regat amb el seu plor
La despentinada ha plorat molt

I ara que ja no té cor
Va donar-lo tot a un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

I ara que ja no té cor
Va emportar-se'l tot un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

I ara que ja no té cor
Va donar-lo tot a un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

I ara que ja no té cor
Va emportar-se'l tot un boig
Ara que no li queda amor
Ara viu buida de tot

Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa
Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa

Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa
Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa

Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa
Pa-pa-ra-pa, pa-pa
Pa-pa-ra, pa