Verderol

Hi havia un verderol
amagat davall s'albada
que entonava una tonada
que brillava abans que es sol.

Refilava sa cançó
per cridar s'enamorada
que tenia ales de fada
i plomes com de cotó.

Verderol, canta per mi.
S'estimada feia així:

Verderolet, estimat,
ara que s'acaba es dia,
repeteix sa melodia
que de tu m'ha enamorat.

I ell sonava sa cançó
i encisava s'estimada
que va quedar enverinada
de picada d'escurçó.

Verderol, canta per mi.
Canta, que no vull partir.

I cantava, es verderol,
refilava i repetia:
Visc per viure't, vida mia,
no viuré si visc tot sol.

Quan la va veure partir
va entonar sa veu darrera.
Pus mai ha tengut cantera,
pus mai l'han tornat sentir.

Verderol, canta per mi.