Mármara

T'ho miraves tot
Tot era un impacte als teus ulls
Caminaves sense desassossec
Sabies que aquell viatge era de foc
I ho observaves tot
Minuciosa, minuciosament

No hi havia cap pena per escriure, en cap paper
Sexe i plaer
Inundaven el teu, el meu cos
I caminàvem, i sentíem el crit d'un barquer

Era sota el cel de gener
Prop del mar de Màrmara
I no podíem dir no a cap nit ni a cap llit
Oh, sensació perfecta de confort

T'estimo i t'ho dic
Invoco el meu jo més pur
Perquè aquesta cançó pregunta per tu
I no sé on ets
Ni si et veuré més

T'estimo i t'ho dic
I crido al meu jo més pur
Per deixar de sentir
Que els fils s'han trencat
La lluna s'ha enfonsat
Sobre el mar de Màrmara

I reso al meu jo més pur