Cançó Trista
Mazoni
3:11Beneïdes mans que et ressegueixen que geografien el teu cos paisatge errant de carn i os cementiri de neurones sobreestimulades Ciutat humida a través del vidre ara que res és el mateix no hi voldria tornar més com un cargol em tanco dins la closca Pupil·les finalment emmirallades respiracions acompassades sensacions d'un fals infinit El cos s'entrega sense lluita els pensaments es dilueixen i a poc a poc ens adormim i a poc a poc ens adormim