Una D’Amor

Ja fa un temps que sóc addicta
A les marques del teu cos
Com la brúixola tossuda
Que sempre assenyala el nord

És tan fàcil enyorar-te
Quan estàs tan lluny de mi
Que les ones em colpegen
I em porten mar endins

Així em tornes a la vida
Escoltant-te respirar
Que em caldrien deu mil segles
Per deixar-te d'estimar

Sí que som afortunats
Pur atzar o què sé jo
Amb els tombs que fa la vida
I acabar al mateix lloc

De vegades em transporte
Dintre d'aquell cotxe roig
On rialles i mirades
Construïen il·lusions

Poc a poc, vàrem entendre
Els misteris de l'amor
Van buidar-nos d'egoisme
Vam omplir-nos de consol

Alguns pensen que se'ns escola
L'experiència entre les mans
Jo els diria: tinc la sort
Arrelada en el meu cant

I si un dia no em trobes
Somiant entre llençols
És que estic buscant estrelles
Per a fer-nos un bressol

Les rialles ompliran
Coves, traus, forats i pous
Serem la serenitat
De qui estima sense por

Mai sabré com agrair
La prudència del destí
Per plenar de tu i de mi
La voreta del camí