Miratges

De què val escriure en la paret
Centenars de versos que després
Esdevenen somnis per complir
Somnis impossibles
D'assolir?

De què val sentir indignació
Quan em parles de la teua por?
De què val saber la veritat
Quan ja és massa tard per reaccionar?

Tanca la boca
I observa com s'escapa l'últim tren
Des de l'andana
Com cauen les paraules pel seu pes
Quan les cadenes
No et deixen contemplar el blau del cel
Quan els miratges
S'afonen com un vaixell de paper
S'afonen com un vaixell de paper

De què val tractar de recordar
Obrir les ferides del passat?
De què val reviure aquell dolor
Si això no repara el nostre error?

De què val sentir-me defraudat?
De què val fugir amb dignitat?
De què val cremar els meus quaderns?
De què val plorar en el present?

Tanca la boca
I observa com s'escapa l'últim tren
Des de l'andana
Com cauen les paraules pel seu pes
Quan les cadenes
No et deixen contemplar el blau del cel
Quan els miratges
S'afonen com un vaixell de paper
S'afonen com un vaixell de paper

Tanca la boca
I observa com s'escapa l'últim tren
Des de l'andana
Com cauen les paraules pel seu pes
Quan les cadenes
No et deixen contemplar el blau del cel
Quan els miratges
S'afonen com un vaixell de paper