La Rateta Poligueta (Feat. Àngel Maresca)

La rateta poligueta
un marengo va trobar;
no se compra caramel·les
pel paper no gitar;
no se compra ametles
per l’escorja no gitar;
va, se compra una atxoleta
de vetutxa colorada
i s’és tota enfloquetada
de la cua a la cara;
a la finestra s’és posada
un marit vol trobar.

Un cutxet enamorat que la veu a la finestra
«O rateta poligueta, que me vols per marit?»
«Canta, si tens bella veu;
mos casem si obriràs tot lo cor meu,
si obriràs tot lo cor meu».

«Bau bau bau bau, deman la tua mà,
bau bau bau bau, me vols casar?»
«Salta-me la porta amb aquesta fea veu
i has assustat tot lo cor meu».

Passa un burrico «Hiooo hiooo, deman la tua mà,
hiooo hiooo, me vols casar?»
«Salta-me la porta amb aquesta fea veu
i has assustat tot lo cor meu».

Passa un anjonedo «Mee mee, deman la tua mà,
mee mee, me vols casar?»
«Salta-me la porta amb aquesta fea veu
i has assustat tot lo cor meu».

Passa una gata bella i estirada,
veu melodiosa de serenada:
«miaoo miaoo miaoo, deman la tua mà
miaoo miaoo miaoo, me vols casar?»
«És massa bella la tua veu i has obert tot lo cor meu;
en casa mia pots muntar,
demà a la iglésia a mos casar».

Un diumenge la gata s’és rentada i estirada
«Vaig a la iglésia muller mia,
tornaré a migdia,
cuina-me els macarrons
amb el formatge en quantitat».

«Migdia és tocada, de la iglésia so tornada».
Los macarrons són cuinats,
ma formatge no ha posat.
«Tenc fam, vull menjar,
on sés o muller mia».

«So a dins del forat per co’ he fet un gran pecat,
lo formatge m’he menjat, als macarrons no n’he posat;
tenc por jo a eixir,
tu me tens d’escudir!».

«Jo no so enrabiat si el formatge t’has menjat,
sés caiguda en temptació perquè sés un rató;
jo t’he ja perdonat,
ixi a fores del forat».

La rateta és eixida i la gata l’ha encotxada
i com era afamegada de paraula olvidada:
«Lo formatge t’has menjat,
ara jo me menj a tu».

Aqueixa és la rondalla de la rateta poligueta;
del dia que aquest fet és succeït,
la gata la rateta ha sempre seguit.