Текст песни

Les sardanes airoses
Pugen al cel
I tothom sent en l'ànima
Dolçor de mel

Com aquestes mai s'han sentit
Fins les ballen els avis quan ve la nit
I als genolls de la mare salta el petit

Per planures i serres
Escampa el vent de la copla
Les notes alegrament
I fins l'ona s'hi acosta que al lluny la sent

En un coll de muntanyes
Hi ha un monestir
De puntetes les monges van al jardí
Que les roses encenen
I el llessamí

Les sardanes arriben fins als seus cors
Amb gatzara i rialles dels balladors
I entorn d'elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, a l'ombra
Les mans s'han pres
Ja se n'hi ajunten d'altres
I altres després
Les de més lluny s'acosten
Tothom ja hi és

Ballen totes porugues
Ben dolçament
Enrogides de galtes
Mig somrient
I sos peus a la terra
Ni menys se'ls sent

Rondinant, l'abadessa ja se n'hi va
Sent-hi a prop llagrimeja
No sap renyar
Que ella també n'és filla de l'Empordà

La lluna que s'aixeca
Les monges veu
Pel damunt de la tàpia
La cara treu, i els hi diu, bondadosa
Balleu, balleu!