Bloquejats

La teva cara és un tros de cel
Pluja forta cau del teu cabell
Les paraules no valen res
Silencis penjats sobre les parets
Les faroles no estan enceses
Foscor que esborra totes les promeses
La terra, vella invàlida, busca
Sang jove i calenta al peu de la porta

I tu rius no és broma que estiguem vius
I tu sens algú dicta els meus pensaments
Et veig i ja no puc esperar res
No, no, vull creure que jo sigui el boig miralls

Deformant-nos els cossos
Potser demà
L'horitzó serà més clar

Aguantarem el fred
I esperarem fins que el bon temps tornarà
Aguantarem el fred
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar

No diguis res em trobo malament
Hi ha un núvol gris que pesa sobre meu
T'escolto i ara no t'entenc
Però ja saps que tot ho arregla el temps

Ulls recoberts de boira
Potser demà tornaran a brillar

Aguantarem el fred
I esperarem fins que el bon temps tornarà
Aguantarem el fred
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar