Mercè (Live)

Avui m’he despertat amb tambors dins el meu cap
la nit d’ahir va ser tota una festa,
ballaruga, gresca i xerinola i al meu costat una noia
que em perseguia per tot arreu

i em deia deixa'm estar amb tu al teu costat
vull estar sempre amb tuuu ohoho

oh oh oh Mercè
guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix
ohoh Mercè
com tornar a saber de tu
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten tonades,
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten lleterades.

Vaig perdre el teu telèfon
i el vaig esta buscant, buscant, buscant, buscant
i ara escric cançons i les vaig cantant pel món
potser així et trobaré

al mig d'un concert una noia em llença un petó
i crec que per fi ets tu ohoho

oh oh oh Mercè...

És la història d’un estiu,
teníem disset anys, què maco estava
el poble amb tants Hamlets, tanta vida i tanta festa.
Com trobo a faltar la festa. Collons d’ajuntament,
que no ho sents o què?
I la Mercè, ai la Mercè!

Mercè, Mercè amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d’estiu (bis)

Ai Maria Mercè Mercedites
ara què hem de fer?
Ai Maria Mercè Mercedites
nirem de lloguer.
Ai Maria Mercè Mercedites
ara amb el Marcel,
ai Marcel ai com tu diria
cap a la merceria.

Mercè, Mercè, amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d’estiu (bis)

lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo..

My hander and the n’hour
fogging my to very, very well,
very good for the nations,
hander and the n’hour
Stromber in the night!
Hander hour.

Va, va enxufes o no l’enxufes?

Ahm!
Pau Clarís tenia un calze com mai més se n’ha vist cap
no em surt res tio uaah! Neu a tomar pel cul!
Handen hour in the night for the very good.
Lo que tu vulguis et dic, començo:
Pau Clarís tenia un calze com
no, no és que no em surt òstia! No, no
No estic inspiraat! És que per recitar això tinc que estar inspirat home!
My hander in the n’hour fy to very people, fy to very much hander hour and the shame, neu a tomar pel cul!
No, no estic inspirat!
Una, dues, eh creu-t’ho, creu-t’ho! Una, dues, tres!
A veure, a veure però passa’m això que em vull assentar. Glgl! Hm!
Venga, venga Antònio tio, que ara, ara és la teva, home!
Fot-li canya va!
Hm, hm no em surt... hm. Diré una parida però ara diré una veritat com un temple.

Pau Clarís tenia un calze com mai més se n’ha vist cap
tot d’espigues i roselles i raïms verds i morats
d’un escut de Catalunya amb quatre barres d’esmalt
d’un groc que ni la ginesta, d’un vermell que ni la sang.
Pau Clarís tenia un calze com mai més se n’ha vist cap
cada cop que hi consagrava, diu que se’l veia plorar.
L’escolà ajudant de missa que li girava el missal
ja li deia a cau d’orella, amb un to molt esdeblai,
què ploreu senyor canonge, per què ploreu ara tant?
Ploro per tu i pels teus pares i per tots els catalans
per la honra de les donzelles i el sofriment dels esclaus,
pel palan donat als gossos i pel que vaig a consagrar,
que potser serà pastura del tiratge dels cavalls