333

Em salto les ganes de viure per l'ànsia i l'estrès
Del que em ve després
M'adormo atrapat pel que em perdo per morir
D'estrès

Què queda per mi?
Hi ha massa mal de queixal que no em trec
I m'empasso el verí

Comença, es fa llarg i al final tot acaba molt lent
El que em queda per viure s'acaba fonent
(s'acaba fonent)

Què he de fer? (s'acabarà el temps, s'acabarà el temps)
Què he de fer? (s'acabarà el temps, s'acabarà el temps)
Què he de fer? (s'acabarà el temps)
Quan m'atrapo en el com, el què i
En el quan no retinc el present
(i no retinc el present)

Que acabi l'estrès
Per molt que m'aparti quan peto per l'ànsia
De perdre el moment
Que peti la neura, que voli, que ja no em
Preocupi per res

Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès

Per molt que m'aparti quan peto per l'ànsia
De perdre el moment
Per molt que a la vora que passi
Quan torni no ho vulgui saber

Que s'acabi l'estrès
Que s'acabi l'estrès
Que s'acabi l'estrès
Que s'acabi l'estrès

De les pellis em sento el dolent
Viatjo travessant la ment
Em clavo la intriga gravada a la pell
Per molt que no pugui acabar—ho d'entendre
Ara em sento el dolent
Que porto la intriga clavada i no entenc ni
Perquè, tot em sembla el mateix

Què queda per mi?
M'han arrancat la innocència que feia
Tragar—me el verí (m'empasso el verí)

Comença, es fa llarg i al final tot acaba molt lent (acaba molt lent)
El que em queda per viure s'acaba fonent (s'acaba fonent)

Que acabi l'estrès
Per molt que m'aparti quan peto per l'ànsia
De perdre el moment
Que peti la neura, que voli, que ja no em
Preocupi per res
Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès
Que acabi l'estrès
No sé de qui soc, però sé de què soc
Ningú plora per mi, soc meu, amor
Que acabi el temps i com més tard, millor
Passos en va, capritx viciós
Envelliment d'ànima, pàtina i degradació
El meu temps ja és meu, amor
El meu temps ja és meu, amor
Però sé qui soc
Però sé qui soc, soc meu, amor"