Mestre Gelabert

Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd.
Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd.

Mestre Gelabert tenia un mosso 
més viu que una espira de foc.
Era molt bon allot, de tot donava es net, tot ben 
espigolat, 
aquell mosset era de molt bon grat.
Tothom n'estava ben content, 
des encàrrecs que feia en nom des seu mestre,
i unes peces per beure molta gent li donava,
però ell en lloc de beure ben estotjadetes l
es guardava. 

De tanta peça, en va fer una pesseta
i per una de plata la va baratar,
On l'hauria d'amagar perquè no la me prenguin?
Potser dins un forat, potser dins un forat, a dins d'aquest forat!

I així va ser, va trobar un forat de paret dins de s'hort 
de cas mestre i allà la va amagar. 
			
Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd.
Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd.

Deng-deng, bada que te bada dins des forat,
es mosset des sabater vetlava sa pesseta,
però es mestre Gelabert, que el va veure, li va prendre.
On serà sa pesseta, la m'haurà presa es meu mestre? 
aquell mosso va pensar.

Jo el catxaré! -va dir, i va tornar a sa banqueta
allà on estava cosint unes bones sabatetes,
i va cantar amb bon to 
perquè es mestre el sentís:
Jo tenc una pesseta dins un forat
i una altra per posar-hi, sí, sí, sí!

Jo tenc una pesseta dins un forat
i una altra per posar-hi, sí, sí, sí!

Sa mestressa de la casa va sentir sa cançoneta i
cridà es mestre Gelabert, ja que ella sabia es pas:
No sents què canta es mosso? Ala, torna sa pesseta
i quan ell hi posi s'altra totes dues li prendrem.
Mestre Gelabert tornà sa pesseta dins es forat
i es mosso va i l'agafà i cap a sa banqueta va tornar.
Es mestre i sa mestressa va fer romandre ben enganats, 
per ser massa golafres aquesta cançoneta els va cantar:
		
Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd!
Mestre, mestre Gelabert, qui tot ho vol tot ho perd!