No Catalineta I Na Catalinota

Na Catalineta i na Catalinota, 
una tan dolenta i s'altra bona allota. 
Na Catalineta i na Catalinota, 
una bona filleta i s'altra dolentota.

Na Catalineta un dia partí amb una panxa 
de be dins un ribell
cap a vorera de mar per fer-la ben neta,
però una ona molt grossa li ho va prendre tot.
Ai! pobra mesquineta, ella res pogué trobar 
i a posta de sol, quan tot tornava fosc, 
a pescadors i a segadors ella va anar a demanar.
Toc-toc... demanant, demanant parlà amb una doneta
que pa blanc li donà, un pot de llet i un llit 
de plomes per descansar.
Però na Catalineta, bona filleta, en lloc des 
pa blanc es negre trià,   
cafè d'ordi per beure i un llit fet de posts i bancs. 
Jo som encara jove i açò me basta bé. 
Per vós, que sou velleta, es pa blanc, 
es pot de llet i es llit de plomes vus anirà bé.

Es gall va cantar... ki-ki-ri-kiii! 
i s'ase va bramar... s'aaaaaaa!, 
i na Catalineta amb un estel d'or en es front se va despertar,
i aquella doneta es ribellet amb sa panxa de be li va donar. 

Na Catalineta i na Catalinota, 
una tan dolenta i s'altra bona allota. 
Na Catalineta i na Catalinota, 
una bona filleta i s'altra dolentota.

A na Catalinota la varen enviar també amb un ribell 
i una panxa de be:
Vull un estel d'or com sa germanastra! 
pregava plora que te plora i que ploraràs.
Però va arribar a la vora de la mar va agafar ribell, 
panxa i tot ho va tirar. 

Pescadorots i segadorots, què hauríeu vist un ribellot 
amb una panxota?
demanava i demanava na Catalinota.
Demanà a sa doneta, que també li oferí 
pa blanc per menjar, llet per beure 
i un bon llit de plomes per anar a dormir.

Donau-me per mi aquesta cosa bona
i quedau-vus per vós es pa negre, es cafè d'ordi
i es llit de posts i bancs per anar a dormir.
Jo encara som jove i vós sou vellota i no vus fa falta, 
me fa falta a mi!

Es gall va cantar... ki-ki-ri-kiii! 
i s'ase va bramar... s'aaaaaaa!, 
i na Catalinota amb una pota d'ase en es front va despertar,
i aquella doneta es ribell amb sa panxa de be li va donar.

Na Catalinota va arribar a ca seva
i no vegeu sa mare quan va veure allò!
La va fer tornar enrere a demanar perdó a aquella doneta, 
aquella pota d'ase no tenia consol!

Però sabeu què? Aquella velleta la va perdonar i ja mai més no va ser una mala filla,
i a tenir un estel d'or en es front... ella arribà.

Na Catalineta  i na Catalinota, 
una tan dolenta i s'altra bona allota. 
Na Catalineta i na Catalinota, 
una bona filleta i s'altra dolentota.