Quan El Cel Es Tornà Negre (Feat. La Maria, Pep Gimeno "Botifarra", Noelia Llorens "Titana" & Miquel Gil)

Se'ns va fer de nit als ulls
Quan el cel es tornà negre
Aquell 29 d'octubre que mai més
No sabrem oblidar

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà

Pense en la Plana d'Utiel
L'Horta Sud i la Ribera
I la Foia de Bunyol, on sona un nom
Que és ara ja un malson

Quan el cel es tornà negre

Serà el president del fang
Ni honorable ni excellència
Que amb hores d'indiferència
Va deixar tirat el seu país

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà

Ho anunciaven sàvies veus
I ells van fer com qui sent ploure
I sense saber—se moure
Van deixar morir la nostra gent

Quan el cel es tornà negre

Vindrà la claror
Que sacseja l'aire:
L'antiga dansà
Que remou les brases

Hi ha una història al fang
Que sembla adormida
Però és la llavor
Per a fer—la vida

Vindrà la claror
Que sacseja l'aire:
L'antiga dansà
Que remou les brases

Hi ha una història al fang
Que sembla adormida
Però és la llavor
Per a fer—la vida

S'apagaren tantes veus
Que es buidaren les paraules
I a poc a poc les omplirem de motius
Per a seguir avant

Quan el cel es tornà negre

Els veïns desemparats
Braç a braç i poble a poble
Van haver de fer la crida
Demanant tot el suport comú

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà

Van vindre de tot arreu
Governaven les graneres
Perquè foren les primeres d'arribar
Desobeint—ho tot

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà

El relat ja és ben sabut
Prepareu granera nova
Perquè encara queda molt per a agranar
I farem falta tots!

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà
Quan el cel es tornà negre